Patates antiglobalització

Els Belges, en contra de el que poguem deduïr de la etimologia anglesa del terme patata fregida ("french fries"), s'entesten en repetir que ells van ser els primers als que s'els va acudir això de tallar una patata en forma de prisma quadrangular i posar-la en oli bullent.

La patata: va ser introduïda al vell continent ja en el segle XVI pels colonitzadors del nou món desde els altiplans Andins, on ja es consumia desde el VIII mil.leni aC.

L'oli d'oliva: ja l'utilitzaven a la Grècia clàssica per amanir (molt abans de que aparegués el Sr. danone amb el yogurt),

Els Belges: Belgica és un país amb una història relativament curta com a tal, de fet té menys de 200 anys d'antiguitat.

Aïllant doncs aquests tres elements de la ecuació i observant-los separadament per després tornar-los a posar en comú obtenim que entre la època en que la patata arriba a europa (l'oli ja hi era) i els Belges es constitueixen com a tals, hi ha un desfàs d'uns 300 anys.

Podria ser?, podria ser (i els hi concedeixo tot el benefici del dubte) que en tot aquest període de temps a ningú se li ocorregués fregir una maleïda patata ni que fos per accident? (rollo: - Merda! m'ha caigut una patata a la paella on fregia naps!), no ho sabrem mai, i per tant com que ningú més n'ha reclamat la paternitat, els hi concedeixo tots els honors.

Una cosa que segurament si que és més difícil de negar és que Bèlgica és el país amb més locals de patates fregides per habitant. Es tracta normalment d'unes parades tipus xurreria, que estan escampades per tot arreu i moltes d'elles funcionen gairebé les 24h del dia (us podeu imaginar el que suposa un d'aquests llocs quan tornes a casa a les tantes després de festa?)

A les "Frituur" (així és com en diuen d'aquests llocs) s'hi pot trobar apart de patates tot tipus d'aliments que siguin susceptibles d'esser fregits, la meitat de coses però tenen pinta de ser colesterol en dosis molt elevades.
Quan un vilatà vol comprar unes patates (transacció habitual) té dues opcions principals, Grans (grotten) o petites (kleinjes) doncs bé, us aviso que amb unes de petites n'hi ha més que suficient per mantenir una família de 4 persones durant una setmana, posen tantes patates que quan surts de comprar-les el 30% ja t'han caigut per terra degut a que sobreíxen de la paperina, del 70% restant, un 20% s'aguanta per obra i gràcia de el mig litre de salsa ja que per efecte de capil.laritat les patates hi queden atrapades i no poden precipitar-se al paviment.

Lo de les salses és un altre món, així com els holandesos només hi posen mayonesa i troben que és una heretgia fer qualsevol altre cosa, a les "Frituur" Belges pots escollir habitualment entre unes 10 especialitats ( curry, tomaquet, mayonesa, andalusa, americana, samurai, mamoet, vleestofsaus...) d'entre totes elles en destaca una per sobre les altres que és la "mamoet saus", o com en diriem nosaltres salsa mamut, és definitiva! no sé que porta, bé ningú ho sap, i si per casualitat se t'acudeix preguntar-ho, tothom et dirà el mateix, -mamut!. Tot hi així caldrà investigar, un descobriment com aquest no es pot quedar aquí, l'he d'importar com sigui, (no torno sense la recepta!), alguns erasmus estem planejant un concurs casolà d'intents de salsa mamut. En busca de la salsa filosofal?

I per què tot aquest rollo sobre un tubercul o tubercle? (ara no sé com va) bé, doncs per que l'altre dia vaig anar a un d'aquests "Frituur " i m'hi vaig trobar penjat el cartell de la foto, i el vaig trobar tant autèntic i revolucionari a la vegada que em va suggerir el titol d'aquest text, "les patates antiglobalització".



Que tinguin una bona cuina!