Quanta bici i quant vici.

Salutacions,

La setmana passada vem aprofitar les vacances de... uhmm... ah! si, l'erasmus! per anar amb la Glòria al gran "poble" d'Amsterdam considerat per molts la Meca d'occident, un enclau realment acollidor amb fortes i atractives "aromes", la ciutat del "fes mentre no molestis", la de les cases toves i les cases rojes (com m'hagrada això dels eufemismes).

Què dir dels Holandesos? d'entrada i vistos pels Belgues, són un poble massa nacionalista, i també més aviat estalviador (agarrats de collons), també dir que la majoria d'acudits que nosaltres expliquem de Lepe tenen la seva versió a Bèlgica sobre aquest poble dels Paisos Baixos (literal). Apart d'això són una gent bastant acollidora i en el fons no tenen moltes diferències amb els seus veïns Flamencs.



Amb l'experiència hem adoptat una tàctica pròpia a la hora de visitar ciutats, l'estil LIQUIDAPEUS, es fonamenta en anar a tot arreu caminant (entre 10 i 15 km diaris, no és conya), l'avantatge principal és que acostumes a veure llocs interessants que no apareixen a les guies i que d'altra manera no veuries anant d'un punt d'interès A a un altre de B, també és una forma d'anar teixint la ciutat, és a dir coneixent-ne millor i a un ritme natural la topografia. Els inconvenients són que habitualment acabes petat al final del dia i que has de programar molt bé les rutes per no perdre el temps.

Amsterdam és un bon lloc per practicar l'estil liquidapeus, i si tenim en compte les distàncies i els preus del transport públic, doncs amb tot el que t'estalvies durant el dia et pots fotre un sopar Pentagroèlic i un digestiu a base de "bona herba"a la nit.

Nota per al Gourmet: Molt aprop de l'estació, al cantó Oest del casc antic hi ha un Coffe que es diu Siberie (Brouwersgracht 11), és un dels millors indrets que hem trobat, on tant la "Purple" com la "Wite Widow" deixen satisfets els paladars més exigents.



El tercer dia de l'estada el teniem reservat per els museus, (que a Amsterdam no en falten, i bons). Teniem més o menys programat el següent Rijks Museum, Van Gogh i Anne Frank House i atenció perque la mitjana de preus per persona i sense descompte per a estudiants és de 20 euros! així doncs i tenint en compte que al Van Gogh hi feien a més una comparativa de Rembrand i Caravaggio només vem anar a veure al pelroig. Vem pagar 24 € d'entrada que és el que em gasto durant una setmana en alimentació. No puc dir que no valgués la pena, el que si puc dir és que no volia comprar els cuadres, només mirar-los durant uns minutets.

La meva recomanació a partir d'ara és que si no fan descomptes per als estudiants instal.lin un quirofan al costat de la taquilla, ja que segurament algú preferirà deixar-s'hi un ronyó!



Ah! aquesta setmana també vaig aprofitar per fer 25 pals que ja anava tocant, així que vem usdefructuar els estalvis del dia i algun més i ho vem anar a celebrar sopant com deu mana en un d'aquells llocs que comentava que es veuen durant les llargues caminades de A a B.



i sense més dil.lacions us emplaço al següent capitol de...

"MIREU QUE BÉ QUE M'HO PASSO"

Salut!

ps: Ah! si, l'hotel va estar esponsoritzat pels meus col.legues paternals a mode de regal d'aniversari, MOLTES GRÀCIES! ha estat brutal!